LA MILLORA DE LA PELL DE LA NOSTRA LLAR
L’actualitat està portant-nos cap a models energètics que posen un fort èmfasi en l’eficiència energètica i les energies renovables. Amb l’objectiu clar de reduir el consum, lluitar contra el canvi climàtic i, no menys important, millorar la salut i la qualitat de vida de les persones. L’objectiu és generalitzar la idea d’edificis de consum quasi nul o molt pròxim a zero, construccions que requereixin molt poca energia, preferiblement d’origen renovable.
El potencial de la rehabilitació energètica
La majoria dels edificis energívors actuals daten d’abans dels anys 80. La manera com construïm, vivim i rehabilitem els nostres habitatges guarda una relació directa amb la salut del nostre planeta, i, alhora, amb la nostra pròpia salut. Els esforços per rehabilitar el parc immobiliari existent han de centrar-se principalment en:
- Reducció de la demanda energètica a través de l’actuació en la pell dels edificis (sistemes passius – es consideren mesures passives aquells elements constructius de l’edifici que disminueixen la demanda energètica necessària per a la seva calefacció i refrigeració-).
- Reducció del consum d’energia mitjançant l’actuació en les instal·lacions (sistemes actius).
- Aportació d’energia d’origen renovable.
- Incorporació d’una cultura de rehabilitació conscient i sostenible.
- Millora dels hàbits d’ús i consum dels usuaris de l’edifici.
Rehabilitació energètica de la pell dels edificis: l’aïllament
La rehabilitació energètica del nostre habitatge és una inversió intel·ligent amb nombrosos avantatges tant per als propietaris com per als seus habitants i, alhora, pel medi ambient. Aquest procés implica la implementació de millores estudiades i conscients en l’eficiència energètica de la nostra llar amb l’objectiu de reduir el consum d’energia i, en última instància, els costos associats.
El primer objectiu en plantejar una millora energètica és actuar sobre l’envolupant. La closca exterior, la superfície externa de l’edifici, actua com una barrera que ens aïlla del món exterior. Tres motivacions principals impulsen la millora dels nostres habitatges:
- Estalviar diners a la factura d’energia.
- Millorar la salut i el confort de la nostra família.
- Augmentar el valor de la propietat mitjançant la millora realitzada.
Un estudi recent de la Comissió Europea destaca que la reducció dels costos energètics i la millora de la salut i el confort són factors crucials per als consumidors interessats en renovacions energètiques.
Les raons per dur a terme una renovació poden ser diversos esdeveniments o circumstàncies que fomentin la decisió d’invertir en renovacions energètiques.
L’estudi defineix els desencadenants o motivacions com a “moments oportuns al cicle de vida d’un edifici, per exemple, des d’una perspectiva de rendibilitat o disrupció, per dur a terme projectes de renovacions d’eficiència energètica”.
A les Recomanacions de la Comissió Europea sobre renovació d’edificis de 2019 es diferencien tres categories de desencadenants: una transacció, una renovació més àmplia ja planificada no relacionada amb l’energia i un desastre/incident com incendis, terratrèmols o inundacions.
De forma més detallada aquests són els principals motius o desencadenants per dur a terme una rehabilitació energètica:
Com ho plantegem?
És crucial abordar qualsevol intervenció de rehabilitació amb una estratègia i una planificació detallades, considerant els diferents sistemes constructius i materials, ja que no tots són iguals.
Diferents sistemes constructius poden millorar l’aïllament de la pell exterior dels edificis segons els problemes o patologies existents:
En el cas de les façanes, la major superfície en contacte amb l’exterior, podem millorar el comportament de la part opaca i reduir les pèrdues amb diverses actuacions:
| ACTUACIONS A FAÇANA | AVANTATGES | INCONVENIENTS |
Aïllar per l’interior amb plaques d’aïllament: trasdossat | No és necessari bastides. No es modifica l’aspecte exterior de l’edifici. Per tant pot ser l’única solució en edificis amb un grau de protecció urbanística. Pot realitzar-se en tots els edificis, hi hagi o no cambra d’aire. | Solució força costosa. Es causen molèsties als ocupants de l’edifici (pot ser incompatible amb l’ús de l’habitatge). Es realitzen treballs d’afectació importants (instal·lacions per exemple). Disminueix la superfície habitable. No es soluciona el problema dels ponts tèrmics S’ha d’analitzar el possible efecte sobre les condensacions a l’interior del trasdossat. |
Reomplir la cambra d’aire amb aïllament insuflat | Fàcil d’executar (no calen bastides).No es modifica l’aspecte exterior de l’edifici.Solució poc costosa i ràpida. | No es solucionen els ponts tèrmics.No es pot controlar de manera eficaç la correcta col·locació de l’aïllant.Només es pot realitzar quan hi ha cambra d’aire i aquesta està neta de runa, però no quan aquesta cambra s’utilitza per ventilar el mur. |
Aïllar l’exterior amb planxes d’aïllament: SATE o façana ventilada | Es suprimeixen els ponts tèrmics.Protecció eficaç de l’estructura davant patologies. Millora l’estanquitat a l’aigua i al vent de la façana. Es pot realitzar hi hagi o no cambra d’aire. Es renova l’aspecte exterior de l’edifici. | Pot modificar-se l’aspecte exterior de la façana (façanes amb motllures o d’obra vista).Pot ser contrari a ordenances o normativa urbanística. Que també poden limitar el gruix de l’aïllament. L’execució pot ser difícil i costosa, en funció dels entrants i sortints de la façana o de les instal·lacions fixades a les parets exteriors. |
Font fotografies: URSA
En relació a les cobertes, també es poden prendre mesures per millorar l’aïllament:
| ACTUACIONS A COBERTA | AVANTATGES | INCONVENIENTS |
Aïllar per l’interior amb plaques d’aïllament: trasdossat | No és necessari bastides. No es modifica l’aspecte exterior de l’edifici. Per tant pot ser l’única solució edificis amb un grau de protecció urbanística. Pot realitzar-se en tots els edificis, hi hagi o no cambra d’aire. | Solució força costosa. Es causen molèsties als ocupants de l’edifici (pot ser incompatible amb l’ús de l’habitatge). Es realitzen treballs d’afectació importants (instal·lacions per exemple). Disminueix la superfície habitable. No es soluciona el problema dels ponts tèrmics. S’ha d’analitzar el possible efecte sobre les condensacions a l’interior del trasdossat. |
Reomplir la cambra d’aire amb aïllament insuflat | Fàcil d’executar (no calen bastides).No es modifica l’aspecte exterior de l’edifici.Solució poc costosa i ràpida: es pot aplicar a fals sostres o sota coberta inclinada amb envanets de sostremort. | No es solucionen els ponts tèrmics. No es pot controlar de manera eficaç la correcta col·locació de l’aïllant. Només es pot realitzar quan hi ha cambra d’aire i aquesta està neta de runa. |
Aïllar l’exterior amb planxes d’aïllament:  | Es suprimeixen els ponts tèrmics.Protecció eficaç de l’estructura davant patologies. | Pot modificar-se l’aspecte exterior de la coberta. Pot ser contrari ordenances o normativa urbanística. Que també poden limitar el gruix de l’aïllament. L’execució pot ser difícil i costosa, en funció de la geometria de la coberta i les instal·lacions que suporta. No és una solució vàlida per cobertes “fredes” (el sotacobert està ventilat a l’exterior). |
Font fotografies: URSA
A més del sistema constructiu, el tipus de material aïllant és un altre element clau a l’hora de decidir com aïllar la nostra llar. Tots els materials tenen la mateixa finalitat, però no ofereixen les mateixes prestacions en termes d’aïllament (quant més baixa la conductivitat més aïlla), difusivitat tèrmica (com més baixa major protecció contra la calor), sostenibilitat (derivats del petroli i la seva relació amb l’escalfament global), resistència a la humitat, qualitats acústiques o resistència al foc:
Per la part transparent, podem actuar sobre les finestres de forma genèrica substituint, instal·lant o millorant:
| ACTUACIONS A FINESTRES | AVANTATGES | INCONVENIENTS |
| Substituir el vidre simple per un vidre aïllant amb cambra d’aire | També millora l’aïllament acústic. Aprofita el marc existent. | Normalment s’han de substituir els marcs ja que l’ample del nou vidre és incompatible. Els antics vidres no es poden reutilitzar. |
| Instal·lar una doble finestra | Solució menys costosa i més simple que substituir tota la finestra. També millora l’aïllament acústic. | Perill de condensacions. Doble feina de manteniment i neteja. |
| Millorar l’estanquitat amb gomes i juntes | També millora l’aïllament acústic. Aprofita el marc existent. Molt econòmica. | No millora el comportament tèrmic: aïllament, ja que actua només sobre les infiltracions d’aire. |
Des d’un punt de vista del tipus d’actuació podem millorar:
Quant a les finestres, podem actuar de manera genèrica substituint, instal·lant o millorant, amb una atenció especial a l’estanqueïtat a l’aire per evitar infiltracions indesitjades i mantenir una bona qualitat de l’aire interior.
En un escenari de rehabilitació energètica on es millora l’estanqueïtat de l’habitatge, és necessari abordar els sistemes de ventilació mecànica per assegurar una òptima qualitat de l’aire interior.
Invertir en la rehabilitació energètica d’una llar és una decisió intel·ligent que aporta notables avantatges, tant pels residents com per a la preservació del medi ambient.
Aquest procés conscient inclou millores estudiares per augmentar l’eficiència energètica, amb l’objectiu de minimitzar el consum d’energia i, finalment, reduir els costos associats, juntament amb la millora de la salut, el confort i l’augment del valor dels immobles.
